LA PARA AMB EL CAP, L'ABAIXA AMB EL PIT, LA DORM AMB L'ESQUERRA

En Pelé eran en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i glòria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia.

Tots tenen els seus mèrits;

lo seu a cadascú,
però per mi ningú
com en Kubala.

Es prega al respectable silenci,

que pels qui no l'han gaudit
en faré cinc cèntims:

La para amb el cap,

l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,

travessa el mig camp

amb l'esfèrica
enganxada a la bota,

se'n va del volant

i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,

l'amaga amb el cos,

empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.

Es pixa al central

amb un teva meva
amb dedicatòria

i la toca just

per posar-la en el
camí de la glòria.

Visca el coneixement

i l'alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de "gourmet",
punta de ganxet,
canyella fina.

Permeteu-me glossar

la glòria d'aquests fets
com ho feien els grecs
uns anys enrera
amb la joia de qui
ha jugat al seu costat
i du el seu retrat
a la cartera.

La para amb el cap,

l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra. 

del disc Material Sensible, 1989